lunes, 10 de enero de 2011
Una vago recuerdo melancólico.
First cry, fourth try.
Tot el que és essencial es invisible als ulls.
És el temps que has perdut per la teva rosa, que l'ha feta tan important.
He perdut massa temps en masses coses, com per fer-me enrere de la vida.
Suposo que encara em queden moltes situacions que viure, per poder simplement agafar aire i adonar-me de que ser jo mateix és una experiencia com qualsevol altra.
50-50
El 10/1/11 és a punt d'acabar, i l'únic que puc pensar és que ha sigut un dia com qualsevol altra, però alhora únic, per a mi, però, quantes persones hauràn viscut avui coses que recordaran en el futur i somriuran, i potser fins i tot ploraràn d'alegria, de recordar de la seva importància personal, en aquest dia d'avui.